![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (en) Very Large Telescope ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Observatori astronòmic ![]() | |||
Part de | Observatori Paranal ![]() | |||
Construcció | 1998 ![]() | |||
Característiques | ||||
Mesura | Auxiliary Telescope: 1,8 (![]() Unit Telescope: 8,2 ( ![]() | |||
Altitud | 2.636 m ![]() | |||
Muntura altazimutal | ||||
Telescopi Ritchey-Chrétien | 4 ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Regió d'Antofagasta (Xile) ![]() | |||
Lloc | Cerro Paranal ![]() | |||
| ||||
Format per | Unit Telescope (en) ![]() Four Laser Guide Star Facility (en) ![]() Interferòmetre de Gran Telescopi Auxiliary Telescope (en) ![]() VLT Survey Telescope ![]() | |||
Activitat | ||||
Utilització | 25 maig 1998 ![]() | |||
Gestor/operador | European Southern Observatory ![]() | |||
Resolució angular | 0,002 segons ![]() | |||
Distància focal | 120 m ![]() | |||
Lloc web | eso.org… ![]() | |||
El Very Large Telescope o VLT (Telescopi molt gran en anglès) és un sistema de quatre telescopis òptics separats, envoltats per diversos instruments menors. Cada un dels quatre instruments principals és un telescopi reflector amb un mirall de 8,2 metres. El projecte VLT forma part de l'Observatori Europeu Austral (ESO), la major organització astronòmica d'Europa.
La resolució amb la que opera aquest sistema de telescopis equival a distingir, des del Regne Unit, els fars davanters d'un automòbil situat a Austràlia.[1]
El VLT es troba a l'Observatori Paranal al Cerro Paranal, una muntanya de 2.635 metres localitzada al desert d'Atacama, al nord de Xile. Igual que la major part dels observatoris mundials, el lloc ha estat elegit per la seva ubicació, ja que dista molt de zones de contaminació lumínica i té un clima desèrtic, en el qual abunden les nits clares.
El VLT consisteix en un grup de quatre telescopis grans i d'un interferòmetre (VLTI) que s'usa per a observacions amb resolució més alta. Els telescopis han estat anomenats segons alguns objectes astronòmics en la llengua local, el mapudungun: Antu (el Sol), Kueyen (la Lluna), Melipal (la Creu del Sud) i Yepun ( Venus).
Teòricament el VLTI hauria de resoldre fàcilment els mòduls lunars (5 metres d'amplada) deixats sobre la superfície lunar per les missions Apollo. No obstant això, hi ha algunes dificultats. A causa de la gran quantitat de miralls involucrats en la manera interferomètric, una important fracció de la llum es perd abans d'arribar al detector. La tècnica d'interferometria és molt eficient només per a observar objectes prou petits perquè tota la seva llum estigui concentrada. No és factible observar un objecte amb una brillantor superficial relativament baix, com la Lluna, perquè la seva llum és molt tènue. Només objectes amb temperatures superiors a 1000 °C tenen una brillantor superficial prou elevada com per ser observats a la regió de l'infraroig mitjà, i han d'estar a diversos milers de graus Celsius per poder observar-los en l'infraroig proper amb el VLTI. Això inclou la majoria de les estrelles en el veïnatge del Sol i molts objectes extragalàctics, com a nuclis brillants de galàxies actives,[2] però deixa fora de les observacions interferomètriques a la majoria dels objectes del sistema solar.